
Echaré de menos nuestras conversaciones, echaré de menos el tono de tu voz, tu amabilidad, tu cariño y cómo te reías. Guardo en mi corazón tu compañía.
Trobarem a mancar el teu somriure.
Diu que ens deixes, t’en vas lluny d’aqui…
però el record de la vall on vas viure…
no l’esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l’albada…
ja no et solquen dolors ni treballs.
i el vestit amarat de rossada…
tant vermell com el riu de la vall…
Quan arribis a dalt la carena…
mira el riu i la vall que has deixat…
i aquest cor que ara guarda la pena…
tan amarga del teu comiat…..
1 respuesta hasta el momento ↓
colombine // Junio 14, 2009 a 5:48 am |
Lo tienes todo completo…Ya la imagen acompañafa de poemita…!me encanta..!…Supongo a TONI también…
Al principio , mira si seré despitada que creí que hablabas de Luis…el perro,..pero de pronto he caído en que se llama Luis…
un beso GUAPA..jejeje